Educació 3.0

Educació 3.0: el camí a seguir

Una societat immersa en canvis profunds necessita una educació que s’hi adeqüi. Canvis demogràfics, socials i culturals, per una banda. També canvis en l’economia i el mercat laboral. I canvis en l’àmbit tecnològic, per una altra. Tot plegat fa que les escoles i altres centres d’ensenyament hagin de moure fitxa. Els estudiants hi accedeixen amb noves i diferents expectatives d’aprenentatge i, alhora, amb un bagatge de coneixement i competències aconseguit fora de les aules que els formadors han de saber aprofitar i potenciar. Tot i que els centres educatius són, i continuaran sent, el rovell de la formació dels nostres alumnes, no és menys cert que han deixat de ser els únics espais emissors de coneixement i desenvolupadors de competències.

Davant d’aquest panorama, molts centres educatius fa anys que van començar a moure les seves fitxes. D’altres s’hi han anat sumant. I segons els experts, els propers anys seran decisius en l’àmbit educatiu tant pel que fa a la innovació pedagògica i les estratègies d’ensenyament com a l’extensió dels serveis i les tecnologies digitals.

Altres formes de fer escola. L’educació 3.0

A partir de l’experiència contrastada a les seves aules d’un nombre considerable de centres educatius i de les accions incipients, però decidides, de cada vegada més escoles, es va consolidant una manera diferent de fer arreu obrint camí cap a l’educació del futur. Aquesta innovació pedagògica és el que es coneix com a educació 3.0. I cap a on ens porta aquest camí? Pren nota. Això és el que diuen aulaPlaneta i GoConqr:

  1. El procés d’ensenyament-aprenentatge es personalitzarà. Amb unes aules tan heterogènies com la nostra societat i la importància d’oferir una adequada atenció a la diversitat, l’aprenentatge individualitzat i adaptat a cada alumne resulta essencial. La finalitat és aconseguir que tots els alumnes assimilin, comprenguin i afermin els continguts i desenvolupin les competències. Així doncs,  és necessari adaptar l’aprenentatge a les seves capacitats o formes d’aprendre, els seus interessos o el seu ritme d’aprenentatge.
  1. Els professors apostaran per les noves metodologies. La pedagogia inversa, flipped classroom, o l’aprenentatge per projectes permetran treure el millor dels seus alumnes, motivar-los i exercitar totes les competències i destreses per convertir-los en adults formats i preparats. Els propers passos poden ser, per exemple, la gamificació de les aules o l’aprenentatge basat en jocs, que donen un enfocament lúdic a l’ensenyament i aprofiten el potencial de la diversió i les recompenses per aprendre.
  1. Els alumnes aprendran de forma activa. L’aprenentatge experimental o ensenyament orientat a l’acció, learning by doing, amb la qual els nens es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i poden relacionar els conceptes apresos amb la realitat que els envolta, portant-los a la pràctica. Resulta molt més motivador per als alumnes, els permet “saber fer”, “aprendre a aprendre” i construir un aprenentatge significatiu i treballa, entre altres habilitats i destreses, les següents:
  • Creativitat
  • Autonomia i esperit emprenedor
  • Resolució de problemes i superació d’errors
  • Paciència, esforç i perseverança
  • Pensament crític

L’aprenentatge actiu pot desenvolupar-se a través de multitud de propostes i metodologies, entre les quals destaquen l’aprenentatge basat en projectes, en reptes o en problemes.

  1. Les aules seran més flexibles. Un estudi realitzat en una trentena de centres escolars britànics en 2015 ha demostrat que una classe ben dissenyada i amb espais adequats millora l’aprenentatge dels estudiants fins a en un 16 %. Les noves formes d’aprendre exigeixen que les aules es adeqüen al treball en grup o a la pedagogia inversa o flipped classroom, incloguin diferents racons o espais d’aprenentatge i potenciïn la seva flexibilitat per adaptar-se a cada situació i moment.
  1. Les TIC seran essencials i els alumnes estudiaran a qualsevol moment i lloc. Són ja una realitat l’e-learning i l’aprenentatge mòbil o en moviment, mobile learning. Les TIC i els nous dispositius electrònics permeten als integrants de la comunitat educativa relacionar-se, informar-se, estudiar, treballar i comunicar-se en diversos espais, reals i virtuals. Aquesta possibilitat trenca les fronteres de l’aula i obre un immens ventall d’opcions per als alumnes, però també per als professors, que troben un nou espai per a la seva formació permanent, cada vegada més necessària en un món en constant canvi. A més, mentre s’aprofundeix en qualsevol tema o matèria, l’aprenentatge a través de les TIC i Internet permet millorar la competència digital.
  2. La introducció dels dispositius mòbils a l’aula o BYOD (Bring Your Own Device). Es tracta realment d’una derivació del mobile learning. Mentre que aquest se centra en l’ús del mòbil des de la perspectiva de l’aprenentatge, BYOD fa referència a l’ensenyament i més concretament al professor que, en lloc de prohibir l’ús de dispositius mòbils a l’aula, els incorporen a la seva metodologia i anima els estudiants a portar-los a classe per seguir la lliçó.
  3. La consolidació de l’aprenentatge semipresencial o blended learning. Es basa en la combinació de classes presencials amb contingut online.

1 Comentaris

  1. Educació 3.0: el camí a seguir – Mar says:

    […] http://www.cepnet.net/educacio-3-0-el-cami-a-seguir/ […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.